De la filosofia al codi: pensament crític en programació

Abans de centrar-me plenament al món del desenvolupament, vaig estudiar Filosofia. D’entrada pot semblar un camí allunyat de la programació, però la meva formació filosòfica ha estat una de les meves grans fortaleses com a programador.

En filosofia vaig aprendre a analitzar problemes des de múltiples perspectives, a qüestionar allò donat i a no conformar-me amb la primera resposta. Aquest hàbit de buscar l’arrel dels problemes es tradueix avui en la meva manera d’escriure i depurar codi: no em limito a posar pedaços, sinó que intento entendre per què passen i com puc resoldre’ls de manera sòlida i duradora.

La lògica formal i el raonament crític, propis de l’estudi filosòfic, també m’han donat una base molt valuosa. Resoldre un problema algorísmic o dissenyar l’arquitectura d’un projecte no és tan lluny de construir un argument coherent: en ambdós casos es tracta de estructurar idees, detectar contradiccions i trobar solucions elegants.

A més, la filosofia em va ensenyar la importància de la claredat en la comunicació. Igual que un bon argument ha de ser comprensible, un bon codi ha de ser llegible per als altres. Aquesta perspectiva em recorda sempre que la programació no és només tècnica, també és col·laboració.

En definitiva, la meva titulació en Filosofia no va ser un desviament en el camí, sinó una base que m’ha acompanyat fins avui. M’ha donat una mentalitat crítica i una manera diferent d’afrontar els reptes tecnològics, demostrant que el pensament abstracte i la programació no només són compatibles, sinó que s’enriqueixen mútuament.

---